Educar, per a què? No podem deixar de fer-nos aquesta pregunta en una època en què l'educació sembla amenaçada per l'imperatiu de la productivitat i de l'eficiència al servei del mercat laboral. Els assaigs que integren aquest volum proposen un exercici crític sobre els models educatius que se'ns imposen gairebé sense marge per plantejar alternatives. Des d'experiències i perspectives diverses, totes les aportacions coincideixen a apostar per l'educació com a espai polític per a l'emancipació individual i col·lectiva. Un àmbit i una pràctica des dels quals se'ns permeti imaginar el futur.

Marina Garcés (Barcelona, 1973) és filòsofa, professora titular de la Universitat de Saragossa durant quinze anys i, des del 2018, professora agregada a la UOC. El seu pensament és la declaració d'un compromís amb la vida com un problema comú.Per això desenvolupa la seva filosofia, dins i fora de les aules, com una àmplia experimentació amb les idees, l'aprenentatge i les formes d'intervenció en el món actual.És autora dels llibres En las prisiones de lo posible (2002), Un mundo común (2013), Filosofía inacabada (2015) i Ciutat Princesa (2018). Des del 2002, impulsa el projecte de pensament col·lectiu Espai en Blanc.